Ja fa més de deu dies que us vaig prometre fer un recorregut pel passat medieval de Barcelona, i ja no puc fer-vos esperar més. Com us vaig comentar, el lloc triat és la plaça del Rei, símbol del poder de la monarquia durant l’Edat Mitjana a la ciutat.
La plaça del Rei està situada al mig del barri gòtic de Barcelona. És un espai rectangular, quasi tancat, al que es pot accedir pel carrer del Veguer des del carrer Llibreteria -antic Cardus Maximus– i des de la part posterior de la catedral, per la Baixada de Santa Clara. L’actual forma de la plaça és originaria del segle XV, quan Martí l’Humà, darrer rei de la dinastia catalana, va decidir dignificar aquest lloc davant el Palau Reial.
Fins aquell moment havia estat el corral del Palau, i fins el 1387, quan el mercat és va traslladar a la Rambla, va ser un lloc d’intercanvis comercials i de reunió de la plebs, al llarg de quasi tres segles. També es va fer servir com a lloc per celebrar justes, que fins aquell moment s’havien estat celebrant al lloc que avui en dia coneixem com a passeig del Born.
La plaça del Rei ha estat sotmesa a diferents transformacions urbanístiques. A mitjans del segle XIX, hi havia arbres i una font neogòtica de Francesc Daniel Molina (1853); però al 1930 a causa de les excavacions arqueològiques que es van fer al seu subsòl, i el trasllat de la Casa Padellàs, es va remodelar fins donar-li l’aspecte que té actualment.
Fins el 1931, quan es va fer la darrera remodelació d’aquesta plaça, al costat d’un lateral de la plaça hi havia una de les columnes del Temple d’August, que finalment es va traslladar al seu emplaçament original, junt a les altres tres que ja vàrem visitar a la seu del Centre Excursionista de Catalunya durant el nostre viatge a la Barcino romana.
El conjunt d’edificis que hi ha a la plaça formen un dels conjunts monumentals més destacats de l’època gòtica a la ciutat de Barcelona. Des de l’esquerra de qui us parla -situada al carrer del Veguer cara muntanya- i seguint el sentit de les agulles d’un rellotge, podem veure: el Palau del Lloctinent, el Palau Reial Major amb la Torre del rei Martí i el Saló del Tinell, la Capella de Santa Àgata, la Casa del Botxí i la Casa Padellàs, des d’on s’accedeix al Museu d’Història de la Ciutat.
Prop la façana de la Casa Padellàs que s’obra a la plaça –oh my God!– hi ha un cub de ferro rovellat, d’un estil escultòric que trenca amb l’ambient medieval de l’espai. L’escultura, obra del magnífic escultor basc Eduardo Chillida, no deixa impassible ningú que el veu.
Si fem un inventari dels edificis que trobem dins el conjunt monumental de la plaça del Rei quedaria així:
El Palau del Lloctinent
Edifici originari de l’any 1550, va ser construït per Antoni Carbonell amb la finalitat de ser la residència oficial del representant del rei a Catalunya. Tot i això, mai va complir amb aquesta funció.
L’edifici, entre l’estil gòtic tardà i el renaixentista, té forma rectangular articulada al voltant d’un pati amb grans arcs. Es va construir amb pedra procedent de la cantera de Montjuic. Té quatre plantes i uns baixos que serveixen per salvar el desnivell que existeix entre les dues façanes principals. L’escala d’honor està coberta amb un enteixinat de fusta tallada del 1553. El tipus de balconades, que veiem a la façana, van ser pioneres a tota la península.
L’edifici ha estat la seu històrica de l’Arxiu de la Corona d’Aragó des de mitjans del segle XIX. Aquest dipòsit documental es va crear l’any 1318 pel rei Jaume II, amb la finalitat de guardar-hi la seva documentació, i es va conservar durant més de quatre segles en dues cambres del mateix Palau Reial Major.
El Palau Reial Major
L’edifici es va construir per ordre del rei Pere el Cerimoniós i va ser la residència real des del segle XIII fins el segle XVI, quan se li van donar nous usos, i les seves dependències es van repartir entre el Tribunal de la Santa Inquisició i l’administració reial. El 1718, el rei Felip V va cedir el palau a les monges clarisses, en eliminar l’aparell polític català després el final de la guerra de successió, perquè van enderrocar el convent que tenien al barri de la Ribera per construir la Ciutadella.
Es creu que hi va haver una primera edificació construïda per Ataülf, primer rei visigot que va prendre Barcelona l’any 415, tal i com es dedueix de les restes que es troben sota el saló del Tinell. La seva existència està documentada des de l’any 1116, on van viure els comtes de Barcelona.
Rep l’adjectiu de “Major” perquè també existia un altre palau reial “menor” a la plaça de Sant Miquel, que es coneixia amb com a “Palau de la Comtessa”. L’arquitectura es caracteritza per la seva senzillesa, perquè diuen que els comtes catalans eren poc donats a grans solemnitats. Té dos pisos de arcs cecs, oberts a la plaça del Rei i una ala paral·lela al carrer Comtes de Barcelona.
Llegendes i curiositats al voltant de l’edifici
L’edifici estava connectat per un pont amb la Catedral, on encara es conserva una porta suspesa a l’aire a la façana de la plaça de Sant Iu coneguda com la porta privada del rei, per on podia entrar directament al temple des de palau, evitant el contacte amb la plebs.
Diuen que Joan I el Caçador (1350-1396), gran entès en astrologia, va fer construir un obrador d’alquímia en algun racó dels soterranis del palau per buscar pocions màgiques, medicaments i cercar la pedra filosofal, una recepta casolana que li permetés fabricar or.
A les parets que donen a la plaça de Sant Iu es poden distingir esgrafiats en hebreu, perquè per a la construcció del palau es van reutilitzar pedres procedents de l’antic call jueu, que havia estat destruït durant el pogrom de Barcelona.
A la façana del carrer Comtes de Barcelona -actual museu Frederic Marés– encara es conserva un escut policromat de les armes d’un representant de la Congregació del Sant Ofici, és a dir, la temuda Inquisició.
Entre les dependències que conformen el conjunt monumental del Palau Reial està el mirador del rei Martí, el saló del Tinell i la capella de Santa Àgueda.
El mirador del rei Martí
És una torre rectangular de cinc pisos d’alçada, aixecada a l’any 1555, situada entre el Palau del Lloctinent i el Saló del Tinell. A cada pis hi ha una galeria d’arcs de mig punt amb set finestres.
Es creu que la finalitat d’aquesta construcció va ser actuar com a torre de defensa, pel camp de visió que oferia. Està considerat un veritable gratacels del segle XVI i, a causa de la ignorància pròpia de l’època, es deia que la torre més alta del món estava a Barcelona.
El saló del Tinell
Es va construir entre 1359-1362 i és una sala gòtica amb arcades al llarg de tota la seva extensió. Està considerada una de les sales gòtiques de l’Edat Mitjana més impressionats. És feia servir com a saló de cerimònies i recepció del palau. El terra del saló feia pendent i es podia accedir a cavall des de l’exterior.
La història sempre ha explicat que aquest va ser el lloc on els Reis Catòlics -Isabel de Castella i Ferran II d’Aragó- van rebre a Cristòfol Colom en tornar del seu primer viatge a les Indies. No obstant, la veracitat d’aquesta afirmació està en entredit per no disposar de un suport documental històric que ho justifiqui.
El que sí que sembla que va ocórrer de veritat a la zona que dona accés al saló des de l’exterior (actualment unes escales construides a l’època moderna) és que al desembre de 1492, el rei Ferran va patir un intent d’assassinat per part de Joan de Canyamars, un pagès de remença. Segons Joan Amades, encara es poden veure tres gotes de sang del rei al tercer graó de l’escalinata d’accés.
La capella de Santa Àgata
Aquest edifici gòtic es va construir a partir del 1302, sobre les restes de la muralla romana, per ordre de Jaume II i la seva muller, Blanca de Nàpols, i feia les funcions de capella reial o capella palatina.
Malgrat la seva austeritat exterior, la seva única nau interior està coberta amb embigat de fusta policromada que es recolza sobre arcs diafragmàtics apuntats, amb contraforts exteriors.
L’abscís és poligonal, cobert amb volta d’ogives. Darrere l’abscís hi ha la sagristia, ja dins la muralla romana, damunt la qual descansa la torre octogonal del campanar. El conjunt va ser restaurat per Elíes Rogent el 1856.
La capella alberga el Retaule del Conestable o de l’Epifania (1464) del vallenc Jaume Huget, considerada una de les millors mostres de la pintura gòtica catalana.
La casa del botxí
Es diu que estava situada on avui en dia hi ha una entrada envidrada entre la capella i el museu de la plaça del Rei.
El botxí, qui s’encarregava de dur a la pràctica les penes de mort que dictava la justícia, era una figura molt respectada, a la vegada que temuda, perquè era l’única persona que podia matar sense rebre cap càstig. Tammateix, ningú no volia que visques al seu costat dins la muralla.
D’acord amb la llegenda, el Consell de Cent va decidir que com cap ciutadà ni gremi el volia a prop, i no consideraven adient fer-lo anar a viure fora muralla, viuria dins la muralla, prop dels governants. Per aquest motiu se li va habilitar un espai a les muralles més properes a la Cort.
Tot i això, es pensa que aquest espai més que com a vivenda el feia servi com a lloc de treball; on preparava els estris per dur a terme la seva tasca.
La casa Padellàs
És un palau gòtic, construït entre 1497 i 1515, que pertanyia a una rica família barcelonina de mercaders.
Originalment estava situat al carrer Mercaders però, com la construcció de la Via Laietana va comportar que alguns edificis històrics de la ciutat s’enderroquessin, el 1931 es va decidir salvar-lo i traslladar-lo, pedra a pedra, al seu emplaçament actual.
La seva estructura, característica de l’estil gòtic, està construïda al voltant d’un pati interior d’on surt l’escala que accedeix fins a la planta noble, on hi ha una galeria d’arcades ogivals suportades per columnes. En els elements decoratius prima l’estil renaixentista, que començava a introduir-se durant els anys de la seva construcció.
Una estructura de formigó armat el sosté per sobre del carrer i les restes de la ciutat romana, que es van descobrir al subsòl en fer les obres per a la fonamentació de la nova ubicació de l’edifici, a la plaça del Rei.
El Museu d’Història de Barcelona
El museu d’Història de barcelona (MUHBA) és va inaugurar l’any 1943 i pertany a l’Ajuntament de Barcelona.
Conté diferents elements arqueològics i històrics de la història de la ciutat de Barcelona, destacant les restes arqueològiques que es conserven de la ciutat romana i visigòtica, que ja vàrem visitar a la nostra darre
ra passejada.
Espero que us hagi agradat aquesta breu passejada per un altre indret de la ciutat de Barcelona, i que estigueu preparats per continuar acompanyant-me…
Hola. Lamento corregir-vos però es tracta de la ‘Capella de Santa Àgata’, en català.
Si escriviu «Àgueda» (amb accent greu) comenteu un error per duplicat: «Iglesia» o «Capilla de Santa Águeda» seria la forma castellana, i en usar l’accent greu és una pseudo-catalanització del nom, tot i que igualment incorrecte.
Salut, i bona feina.
Mil gràcies Joan, per la correcció. Encantades de rebre el teu comentari. Ho modifiquem.
Hola, dir-te que la capella és de Santa Àgueda, no Àgata, i que les escales no hi eren, són una construcció moderna.
Hola Sophie. Mil gràcies per la teva aportació. Faig la rectificació de l’errada.
Salut!